“A la recerca de la Motivació perduda / En busca de la Motivación perdida”

la_punta_rota

 

És possible auto motivar-se? És possible viure constantment motivat? Com puc mantenir-me motivat?

Actualment, la motivació és un valor en alça: cada cop es parla més de motivació, d’estratègies de motivació, s’escriuen llibres d’auto ajuda sobre motivació i vida abundant, s’organitzen tallers i seminaris motivacionals, congressos, etc. La motivació ha esdevingut en els últims temps un gran negoci.

Tant interès a potenciar la motivació, només posa de manifest una realitat subjacent: cada cop més persones reconeixen viure vides desmotivades, apàtiques, avorrides i rutinàries. Però, és possible viure constantment motivat? És possible automotivar-se? Com es pot recuperar la motivació perduda?

La paraula Motivació ve del llatí motivus o motus i que significa: “causa del moviment”. Alguns autors defineixen la Motivació com el principi dinàmic del comportament, els factors interns que inciten a una acció. En altres paraules, la motivació és el motiu que ens mou a l’acció.

Si la motivació és el motiu que ens porta a l’acció, podríem dir, llavors, que SEMPRE vivim motivats perquè sempre actuem inspirats per algun motiu especific. No hi ha cap acció que no tingui un motiu que la justifiqui, encara que en molts casos no siguem conscients d’aquest motiu. Sempre hi ha una “intenció positiva” en tot el que fem. En tota acció hi ha la voluntat intrínseca d’obtenir quelcom positiu que aporti alguna cosa a la nostra vida. En algunes ocasions, pot resultar difícil entendre que alguns comportaments pugui tenir una intenció positiva, però per estranys o reprovables que puguin semblar, sempre obeeixen a una “intenció positiva”.

Cada acció té, per tant, un motiu que la sustenta. Però cada acció està precedida d’un pensament. Si la sola idea de fer una cosa et pot fer sentir desanimat, no és extrany que només de pensar-hi et sentis cansat. Tot pensament, per tant, és en si mateix una acció, és moviment, genera emocions i aquestes emocions es manifesten en el propi cos.

En cada pensament hi ha implícita una acció, en cada acció hi ha implícit un motiu i en cada motiu hi ha implícita una emoció. No som solament éssers racionals, som bàsicament éssers emocionals.

La paraula emoció prové del llatí “emotio” que vol dir moviment o impuls, “allò que et mou“. Una emoció és , per tant, un estat mental intens que ens mou, traient-nos del nostre estat d’ànim habitual.

És impossible fugir de les emocions!. Tota acció, conducta o comportament té associada una emoció. Cadascú viu les seves pròpies emocions segons la seva pròpia interpretació d’allò que li passa. L’única realitat individual, és el fet d’esdevenir sensible i conscient a la realitat emocional que vivim en paral·lel a la nostra realitat física: de quina manera ens fa sentir allò que fem, allò que hem de fer, allò que ens proposem, allò que ens veiem obligats a fer, allò que s’espera de nosaltres, etc. Observar aquestes emocions, ens ajudarà a acostar-nos a aquest món personal de les intencions i els motius.

Però, si sempre hi ha un motiu, una intenció positiva, PER QUÈ EM SENTO DESMOTIVAT?

Estar desmotivat és haver perdut el motiu poderós que generava un impacte emocional dinàmic i positiu, és descobrir que, tot i seguir mantenint el mateix comportament, aquell motiu primer ja no em serveix com a motor de la meva conducta, de les meves accions, i ja no estimula les emocions que sentia abans i, per tant, em genera emocions diferents.

Per què passa això? Per què el motiu que era vàlid en un moment determinat, ja no ho és?

L’única realitat immutable és que tot canvia: canvia el nostre entorn, les nostres necessitats, les nostres circumstàncies, les persones al nostre voltant, canviem nosaltres mateixos, i per tant les nostres inquietuds, necessitats, interessos, gustos, il·lusions, etc.

Totes les conductes tenen sentit en algun context en concret, però quan canvia el context, el motiu que desencadena la conducta pot perdre la seva intensitat, la seva raó de ser, la seva força motriu i és llavors que fent el mateix, ens sentim diferents, sense un motiu potent. Malgrat que seguim fent el mateix, vivim resultats emocionals diferents. És llavors quan apareixen emocions de frustració, desencís, desil·lusió, resignació, en definitiva el que anomenem desmotivació, en lloc de les emocions positives i poderoses que sentíem abans.

En quant siguem conscients que les nostres emocions ens parlen de la naturalesa del motiu que ens porta a l’acció, serà molt més fàcil poder fer un ús intel·ligent i estratègic de les nostres emocions. La intel·ligència emocional és la capacitat que tenim les persones de gestionar profitosament les nostres emocions. Les persones amb intel·ligència emocional són capaces d’observar i identificar les seves emocions, expressar-les, orientar-les, dirigir-les i utilitzar-les perquè esdevinguin positives per a la seva vida, per tal d’adaptar-se a les situacions, ja siguin aquestes habituals o noves, i així assolir els seus propòsits i objectius.

L’auto motivació és l’habilitat de trobar nous motius que generin noves emocions dinàmiques i positives, per moure’ns des de nosaltres mateixos, fent èmfasi en nosaltres mateixos, en aspectes positius per nosaltres com l’aprenentatge, el desenvolupament, l’auto coneixement, la satisfacció, el creixement personal, etc.

L’auto motivació no és obligar-nos a sentir-nos bé donant-nos arguments pels quals hauríem de sentir-nos alegres i dinàmics. Això només produeix frustració, perquè les emocions no son accions en si mateixes, son reaccions a situacions, a pensaments, a “motius”.

Si et sents desmotivat, tu pots tornar a donar sentit a la teva vida. Només cal fer-se tres preguntes: Per a què faig el que faig?, Puc escollir el motiu per fer el que he de fer, o el que vull fer, que em faci sentir emocions positives poderoses?, Puc escollir l’emoció que vull sentir fent el que faig?. L’autèntica auto motivació és aquella que em permet posar en línia allò que penso amb allò que sento amb allò que faig i enfocar el meu poder personal per transformar el meu present.

Tu tens el PODER de canviar el teu present. Tu tens el PODER per viure MOTIVAT perquè tu tens el PODER d’escollir.

Jonathan Camps

Músic & Coach

————————————————-

(Castellano)

En busca de la Motivación perdida.

la_punta_rota

 

Es posible auto motivarse? Es posible vivir constantemente motivado? ¿Cómo puedo mantenerme motivado?

Actualmente, la motivación es un valor en alza: cada vez se habla más de motivación, de estrategias de motivación, se escriben libros de auto ayuda sobre motivación y vida abundante, se organizan talleres y seminarios motivacionales, congresos, etc. La motivación ha convertido en los últimos tiempos un gran negocio.

Tanto interés en potenciar la motivación, sólo pone de manifiesto una realidad subyacente: cada vez más personas reconocen vivir vidas desmotivadas, apáticas, aburridas y rutinarias. Pero, es posible vivir constantemente motivado? Es posible automotivarse? Como se puede recuperar la motivación perdida?

La palabra Motivación viene del latín motivus o motus y que significa: “debido al movimiento”. Algunos autores definen la Motivación como el principio dinámico del comportamiento, los factores internos que incitan a una acción. En otras palabras, la motivación es el motivo que nos mueve a la acción.

Si la motivación es el motivo que nos lleva a la acción, podríamos decir, entonces, que SIEMPRE vivimos motivados porque siempre actuamos inspirados por algún motivo específico. No hay ninguna acción que no tenga un motivo que la justifique, aunque en muchos casos no seamos conscientes de este motivo. Siempre hay una “intención positiva” en todo lo que hacemos. En toda acción existe la voluntad intrínseca de obtener algo positivo que aporte algo a nuestra vida. En algunas ocasiones, puede resultar difícil entender que algunos comportamientos pueda tener una intención positiva, pero por extraños o reprobables que puedan parecer, siempre obedecen a una “intención positiva”.

Cada acción tiene, por tanto, un motivo que la sustenta. Pero cada acción está precedida de un pensamiento. Si la sola idea de hacer algo te puede hacer sentir desanimado, no es extraño que sólo de pensarlo te sientas cansado. Todo pensamiento, por tanto, es en sí mismo una acción, es movimiento, genera emociones y estas emociones se manifiestan en el propio cuerpo.

En cada pensamiento hay implícita una acción, en cada acción hay implícito un motivo y en cada motivo hay implícita una emoción. No somos solamente seres racionales, somos básicamente seres emocionales.

La palabra emoción proviene del latín “emotio” que significa movimiento o impulso, “lo que te mueve”. Una emoción es, por tanto, un estado mental intenso que nos mueve, quitándonos de nuestro estado de ánimo habitual.

Es imposible escapar de las emociones !. Toda acción, conducta o comportamiento tiene asociada una emoción. Cada uno vive sus propias emociones según su propia interpretación de lo que le pasa. La única realidad individual, es el hecho de convertirse en sensible y consciente a la realidad emocional que vivimos en paralelo a nuestra realidad física: de qué manera nos hace sentir lo que hacemos, lo que tenemos que hacer, lo que nos proponemos, lo que nos vemos obligados a hacer, lo que se espera de nosotros, etc. Observar estas emociones, nos ayudará a acercarnos a este mundo personal de las intenciones y los motivos.

Pero, si siempre hay un motivo, una intención positiva, POR QUÉ ME SIENTO desmotivado?

Estar desmotivado es haber perdido el motivo poderoso que generaba un impacto emocional dinámico y positivo, es descubrir que, a pesar de seguir manteniendo el mismo comportamiento, aquel motivo primero ya no me sirve como motor de mi conducta, de mis acciones, y ya no estimula las emociones que sentía antes y, por tanto, me genera emociones diferentes.

¿Por qué sucede esto? ¿Por qué el motivo que era válido en un momento determinado, ya no lo es?

La única realidad inmutable es que todo cambia: cambia nuestro entorno, nuestras necesidades, nuestras circunstancias, las personas a nuestro alrededor, cambiamos nosotros mismos, y por tanto nuestras inquietudes, necesidades, intereses, gustos, ilusiones, etc.

Todas las conductas tienen sentido en algún contexto en concreto, pero cuando cambia el contexto, el motivo que desencadena la conducta puede perder su intensidad, su razón de ser, su fuerza motriz y es entonces que haciendo lo mismo, nos sentimos diferentes , sin un motivo potente. Aunque seguimos haciendo lo mismo vivimos  resultados emocionales diferentes. Es entonces cuando aparecen emociones de frustración, desencanto, desilusión, resignación, en definitiva lo que llamamos desmotivación, en lugar de las emociones positivas y poderosas que sentíamos antes.

En cuanto seamos conscientes de que nuestras emociones nos hablan de la naturaleza del motivo que nos lleva a la acción, será mucho más fácil poder hacer un uso inteligente y estratégico de nuestras emociones. La inteligencia emocional es la capacidad que tenemos las personas de gestionar provechosamente nuestras emociones. Las personas con inteligencia emocional son capaces de observar e identificar sus emociones, expresarlas, orientarlas, dirigirlas y utilizarlas para que se conviertan positivas para su vida, a fin de adaptarse a las situaciones, ya sean éstas habituales o nuevas, y así lograr sus propósitos y objetivos.

El auto motivación es la habilidad de encontrar nuevos motivos que generen nuevas emociones dinámicas y positivas, para movernos desde nosotros mismos, haciendo énfasis en nosotros mismos, en aspectos positivos para nosotros como el aprendizaje, el desarrollo, la autoconocimiento, la satisfacción, el crecimiento personal, etc.

El auto motivación no es obligarnos a sentirnos bien dándonos argumentos por los que deberíamos sentirnos alegres y dinámicos. Esto sólo produce frustración, porque las emociones no son acciones en sí mismas, son reacciones a situaciones, en pensamientos, en “motivos”.

Si te sientes desmotivado, tú puedes volver a dar sentido a tu vida. Sólo hay que hacerse tres preguntas: ¿Por qué hago lo que hago ?, ¿Puedo escoger el motivo para hacer lo que tengo que hacer, o que quiero hacer, que me haga sentir emociones positivas poderosas ?, ¿Puedo escoger la emoción que quiero sentir haciendo lo que hago ?. La auténtica auto motivación es aquella que me permite poner en línea lo que pienso con lo que siento con lo que hago y enfocar mi poder personal para transformar mi presente.

Tú tienes el PODER de cambiar tu presente. Tú tienes el PODER para vivir MOTIVADO porque tú tienes el PODER de escoger.

Jonathan Camps

Musico & Coach

“És la cara el mirall de l’ànima? / Es la cara el espejo del alma? “

11

(Lee el post en castellano más abajo)

En la cara es concentren els cinc sentits que l’ésser humà disposa per rebre els estímuls del món exterior i enviar-los al cervell. La vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte es troben a la cara. La resta del cos, no és més que una extraordinària extensió del sentit del tacte a través de la pell. El cervell processa i interpreta els estímuls que rep del món exterior i a través d’aquests estímuls, construeix la seva pròpia percepció de la “realitat” que és totalment personal i subjectivaContinua llegint

“La por escènica / El miedo escénico”

panico escenico

( Puedes leer este post en castellano mas abajo )

TINC UNA BONA NOTICIA PER A TU!

Creus que pateixes de por escènica? No tothom que diu tenir por escènica, pateix realment d’aquest problema. Moltes persones creuen que tenen por escènica i no és així, però acaben somatitzant tots els símptomes de la por i acaben sent víctimes dels seus propis auto diagnòstics, autocumplint les seves pròpies profecies. ATENCIÓ! Possiblement no tens por escènica!  Continua llegint

“Bienvinguts a Simfocoaching”

Bienvenidos a Simfocoaching    

(Puedes leer este post en castellano al final del post en catalán)

Moltes gràcies per dedicar part del teu temps a llegir aquest blog !

 L’objectiu de Simfocoaching es oferir un espai de reflexió personal al voltant de temes que m’he anat trobant d’una manera sistemàtica en molts dels processos  de coaching que he anat fet al llarg del temps tant a músics com a no músics. Moltes persones viuen preocupades, inhibides o fins i tot angoixades per qüestions importants i determinants a la seva vida, Continua llegint